Ultima reunion de Blogers

Os pido perdón por haberme mantenido tanto tiempo alejada de todos vosotros, motivos personales lo han requerido así.Feliz mente ya estoy de vuelta..Os adjunto las fotos del ultimo encuentro para que podáis ver como fue todo....Un abrazo para todos de.....Fina......... de Vilassar......

HOMENATGE A LA GENT GRANT- ANY 2008

Unes quatre centes persones van participar, dilluns 12 de maig, a la festa d'homenatge a la Gent Gran que es va celebrar al poliesportiu municipal de can Banús. La jornada va començar a la 1 del migdia amb una missa a l'Església i va acabar amb el ball de fi de festa
La festa d'homenatge, organitzada per la regidoria de serveis socials i el Patronat de la Vellesa, va aplegar unes 400 persones al poliesportiu municipal de can Banús.

Com ja és tradicional l'Ajuntament va homenatjar a tots els avis i àvies que enguany compleixen els 90 anys. De les 19 persones que han fet o faran, aquest any, els 90 a Vilassar de Dalt, només n'hi van poder assistir cinc a les quals se'ls va lliurar la placa commemorativa. A les 14 persones restants se'ls lliurarà la placa al domicili
Després del dinar de germanor, l'àvia i l'avi més gran, la Núria Villà i en Joan Padró, respectivament, van fer el tradicional tall de pastís acompanyats de la regidora Anna Marín i l'alcalde Llorenç Artigas. La festa va concloure amb el ball de fi de festa.



Paella d’arròs per unes 400 persones





Esperant que serveixin l’arròs






Fent entrega d'una plaque commemorativa
a una avia de 90 anys







Els dos avis mes grans tallant el pestis







Brindant amb cava, per mols anys, ens podem veure tots junts







Dues avies gaudint de la festa, que boniques son





Desprès del dinar els avis es diverteixen, ballant i
Passant-lo, de lloo mes ve





Fotos i Reportatge Ramon

Juvilacion

He complert 65 anys, fa un any que deixat la feina. Com vivim la nostra jubilacio: amb joia, il·lusions, plenitud? M’ha cambiat la vida? Si, en el sentit de no tenir obligacions d’horari, de responsabilitat d’organització, d’acabar el dia amb totes les coses fetes. Els primers dies es fa un gran buit, una mica com un salt de parapent, despres de presentar tots els papers per tancar l’empresa, t’organitzes, els fills tambe t’hi ajuden. Amb calma, to es pot conciliar. Ajudar-los amb els nets i compaginar les aficions personals, progresar en el nostre cami, podem aprendre coses noves que hem hagut de deixar per les obligacions de treball, fills cuidar la salud, fer exercicis: marcha, piscina, yoga, ect... per baixar el colesterol, el sucre, el pes. Crec que podem ajudar als altres segons les nostres possibilitats i temps lliure. Hem de malalties, per exemple el curs d’ordinador, repassar idiomes, llegir, sense perdre lo mes esencial.
La vida ens ensenya sempre si sabem obrir els ulls, el cor i la ment.
Ara que tenim mes experiencia coneixements, en una paraula som mes savis, fem servir aquets do per buscar la felicitat amb joia, cadascú a la nostra mida. Però hem d’aprendre a desprendrens poc a poc de les coses materials, perdre les pors que no ens deixen actuar, viure amb llibertat, anar a l’essencial, nomes ens emportarem l’amor que hem tingut envers els altres.
Son nomes 4 reflexions, si voleu fer altres aportacions es podria fer entre tots
Acabare amb una cita: vuire és recordarse d’obligar
Perdonar allò que calgui perdonar
Oblidar alló que calgui oblidar
Abraçar la vida amb un rigor renovat
Hauriem de poder agafar cada instant de la vida amb una mirada nova
Com una flor que acaba d’obrirse

Mata Amoritanandanayi.

Un amor pur

Amor d’avia

Benvolgut Arnau

No és fácil d’expressar, perquè es diferent de l’amor de mare, (tots els avis ho saben). Després de seguir l’embaràs de la meva filla, el dia del part, l’emoció, els nervis, la preocupaciò, si tot estarà bé i serà normal i al final aquest esclat de vida que es converteix en una inmensa joia.Veus aquest nen tant ben fet, perfecte fisicament, el cor et salta d’alegria i dones gràcies d’aquest regal. Però com tot a la vida te la seva contrapartida, serà feliç en aquest món tant competitiu de la nostra societat? Penses aleshores que després dels pares podries col•laborar i donar el màxim de tu mateix en aquest infant, l’ajudaràs a caminar per la vida, les primeres paraules (que de moment no passen de papa i mama), l’ajudaràs a admirar la naturalesa, a escoltar la música, a veure les persones, a aprendre a escoltar, en fi, a descobrir la veritat, la bondad i la bellesa. A ser feliç. I quant veus aquest mirada, tant neta, confiada, demanant ajuda o que es tira als teus braços, l’hi dones tot el teu amor, i com a avia pots viure el moment present amb més intensitat que als 30 anys. L’expèriencia ajuda a discernir l’essencial. En fi es una barreja de joia, tendresa i protecciò que et torna confiança en la vida i més optimisme. Segurament ho veig d’una manera utòpica només te un any. Quant vagi creixent ,no serà tant perfecte, pero amb molta joia l’estimarè igual amb tots els seus defectes i qualitats.

Geneviève.

CARTA D'AMOR DE VILASSAR DE DALT

"Estimada Cristina: Ayer recibí una misiva de tu abogado donde me invitaba a enumerar los bienes comunes, con el fin de comenzar el proceso de disolución de nuestro vínculo matrimonial. A continuación te remito dicha lista, para que puedas solicitar la certificación al Notario (...)(...) y tener listos todos los escritos antes de la comparecencia ante el tribunal. Como verás, he dividido la lista en dos partes. Básicamente, un apartado con las cosas de nuestros cinco años de matrimonio con las que me gustaría quedarme y otra con las que te puedes quedar tú. Para cualquier duda o comentario, ya sabes que puedes llamarme al teléfono de la oficina (de ocho a cuatro) o al móvil (hasta las once) y estaré encantado de repasar la lista contigo.

  COSAS QUE DESEO CONSERVAR: - La carne de gallina que salpicó mis antebrazos cuando te vi por primera vez en la oficina. - El leve rastro de perfume que quedó flotando en el ascensor una mañana, cuando te bajaste en la segunda planta, y yo aún no me atrevía a dirigirte la palabra. - El movimiento de cabeza con el que aceptaste mi invitación a cenar. - La mancha de rímel que dejaste en mi almohada la noche que por fin dormimos juntos. - La promesa de que yo sería el único que besaría la constelación de pecas de tu pecho. - El mordisco que dejé en tu hombro y tuviste que disimular con maquillaje porque tu vestido de novia tenía un escote de palabra de honor. - Las gotas de lluvia que se enredaron en tu pelo durante nuestra luna de miel en Londres. - Todas las horas que pasamos mirándonos, besándonos, hablando y tocándonos. (También las horas que pasé simplemente soñando o pensando en ti).

  COSAS QUE PUEDES CONSERVAR TÚ: - Los silencios. - Aquellos besos tibios y emponzoñados, cuyo ingrediente principal era la rutina. - El sabor acre de los insultos y reproches. - La sensación de angustia al estirar la mano por la noche para descubrir que tu lado de la cama estaba vacío. - Las náuseas que trepaban por mi garganta cada vez que notaba un olor extraño en tu ropa. - El cosquilleo de mi sangre pudriéndose cada vez que te encerrabas en el baño a hablar por teléfono con él. - Las lágrimas que me tragué cuando descubrí aquel arañazo ajeno en tu ingle. - Jorge y Cecilia... Los nombres que nos gustaban para los hijos que nunca llegamos a tener. Con respecto al resto de objetos que hemos adquirido y compartido durante nuestro matrimonio (el coche, la casa, etc) solo comunicarte que puedes quedártelos todos. Al fin y al cabo sólo son eso:... objetos. Por último, recordarte el n º de teléfono de mi abogado (.......) para que tu letrado pueda contactar con él y ambos se ocupen de presentar el escrito de divorcio para ratificar nuestro convencimiento. Afectuosamente, Roberto."

Escrita per Ramon

CARTA D'AMOR DE VILASSAR DE DALT

Querida Dolores
Hoy estuve largas horas leyendo todo lo que alli nos dijimos,
quedaron ahi escritas como palabras,
pero las llevamos gravadas en el corazon con letras de fuego,
ese fuego que quedo encendido y que nunca se apaga,
aunque llueva, aunque tu camino y el mio sigan diferentes destinos.
Tanta fuerza me dio tu amor que hoy me siento como recien nacido, fuerte,
tanto que a veces ni siquiera recuerdo lo que la palabra daño quiere decir,
solo dijiste no mas daño cariño, ahora toca quererse
y comprendi, o mejor dicho, sonaron tan dulces tus palabras,
que me hicieron olvidar que el daño existe, y que cuando existe
se le debe vencer, combatir, olvidar o lo que es mejor, no hacerle caso,
porque no lo merece.
Por eso me doy cuenta de la suerte que he tenido al conocerte,
descubriste mis sueños dormidos y les diste el calor que anhelaban,
como si de un hada se tratase, cambiaste mi tristeza en alegria
y lo que hera una mueca en una sonrisa, la noche se convirtio en dia
y desde aqui, con toda esa luz que encendistes en mi,
quiero darte no solo las gracias, si no tambien mis mejores deseos,
darte de esa felicidad que tan generosamente sembrastes en mi
y que no hasta hoy no a dejado de florecer,
por eso compongo cada dia un ramo de besos,
para ofrecertelo como se ofrece un ramo de rosas
a la persona que amas con todo el corazon..Tuyo para siempre Bartolome

Escrita per Ramon

CARTA D'AMOR DE VILASSAR DE DALT

Estimada meva te de parlar de la meva solitud. Des que vas marxar tot ha canviat, res no és com abans: només visc esperant que em cridis, somniant que en una carta teva em dius que vingui amb tu, que m'esperes i em desitges. Què hi faig, aquí, sense tu? Quins mesos hem perdut, que estem perdent, tan lents que passen, estant absurdament separats. [...] Cap altre dona em podria fer feliç, cap altre dona podria fer-me sentir les coses que vaig sentir amb tu. Només tinc un desig a dintre el cor que em sosté i em fa passar els dies, una esperança que em fa viure: poder ser aviat el teu marit, seguir-te allà on tu vagis, cuidar-te, ser només teu, tenir fills amb tu, estar per sempre més al teu costat.Una forte abraçada i un petó ben fort, esperant la teva contesta. Jordi

Escrita per Ramon