DIES DE PLUJA Llàstima que llavors ja era massa tard per trobar al Manel ; Els dies de pluja a l'estiu, al Parc del Litoral, en un Poblet del Maresme, només s'hi pot veure la senyora Rosa. Asseguda en un banc, deixa que les llàgrimes es barregin amb la pluja. Recorda els dies que de jovenalla tenia el costum de venir amb en Manel, el seu fill, a jugar en aquest lloc. S'asseia a fer mitja en aquest mateix banc mentre la criatura s'entretenia a pocs metres d'ella. Reviu aquell dia que es preparava una tempesta d'estiu. Que començaven a caure gotes i que en aixecar la vista per dir-li al Manel que havien de marxar només va veure les joguines escampades. Per més que es va rastrejar la zona, per més que es va buscar per tot arreu, el nen no va aparèixer mai més. Han passat trenta-cinc anys i la senyora Rosa torna cada dia de pluja al mateix lloc. Diu que entre el soroll de l'aigua que cau sent la veu, el riure del seu fillet jugant molt a la vora
Publicat per Ramon
