Estimada meva te de parlar de la meva solitud. Des que vas marxar tot ha canviat, res no és com abans: només visc esperant que em cridis, somniant que en una carta teva em dius que vingui amb tu, que m'esperes i em desitges. Què hi faig, aquí, sense tu? Quins mesos hem perdut, que estem perdent, tan lents que passen, estant absurdament separats. [...] Cap altre dona em podria fer feliç, cap altre dona podria fer-me sentir les coses que vaig sentir amb tu. Només tinc un desig a dintre el cor que em sosté i em fa passar els dies, una esperança que em fa viure: poder ser aviat el teu marit, seguir-te allà on tu vagis, cuidar-te, ser només teu, tenir fills amb tu, estar per sempre més al teu costat.Una forte abraçada i un petó ben fort, esperant la teva contesta. Jordi
Escrita per Ramon
1 comentari:
Caram!!!Ramon tens cops amagats.
que romàntic
Publica un comentari a l'entrada