Juvilacion

He complert 65 anys, fa un any que deixat la feina. Com vivim la nostra jubilacio: amb joia, il·lusions, plenitud? M’ha cambiat la vida? Si, en el sentit de no tenir obligacions d’horari, de responsabilitat d’organització, d’acabar el dia amb totes les coses fetes. Els primers dies es fa un gran buit, una mica com un salt de parapent, despres de presentar tots els papers per tancar l’empresa, t’organitzes, els fills tambe t’hi ajuden. Amb calma, to es pot conciliar. Ajudar-los amb els nets i compaginar les aficions personals, progresar en el nostre cami, podem aprendre coses noves que hem hagut de deixar per les obligacions de treball, fills cuidar la salud, fer exercicis: marcha, piscina, yoga, ect... per baixar el colesterol, el sucre, el pes. Crec que podem ajudar als altres segons les nostres possibilitats i temps lliure. Hem de malalties, per exemple el curs d’ordinador, repassar idiomes, llegir, sense perdre lo mes esencial.
La vida ens ensenya sempre si sabem obrir els ulls, el cor i la ment.
Ara que tenim mes experiencia coneixements, en una paraula som mes savis, fem servir aquets do per buscar la felicitat amb joia, cadascú a la nostra mida. Però hem d’aprendre a desprendrens poc a poc de les coses materials, perdre les pors que no ens deixen actuar, viure amb llibertat, anar a l’essencial, nomes ens emportarem l’amor que hem tingut envers els altres.
Son nomes 4 reflexions, si voleu fer altres aportacions es podria fer entre tots
Acabare amb una cita: vuire és recordarse d’obligar
Perdonar allò que calgui perdonar
Oblidar alló que calgui oblidar
Abraçar la vida amb un rigor renovat
Hauriem de poder agafar cada instant de la vida amb una mirada nova
Com una flor que acaba d’obrirse

Mata Amoritanandanayi.