dimarts, 23 de desembre del 2008

Festa del Pessebre

La festa del pessebre.Per al grup de treball. la festa comença de bon matí, quan es posa l'olla de brou al foc amb els ingredients que, com cada any, ens proporcionen un grup de comerciants de Vilassar.
Durant el matí es preparà tota l'ambientació nadalenca per el grup de treball que haurà d'emmarcar la celebració que tindrà lloc al vespre.

També es prepara una olla de xocolata per esmorzar tots els voluntaris del grup per mantenir les forces per pogué continuar treballant fins l’ora del dinar.

Al migdia, el grup dina solemnement, amb els ingredients cuinats a l'olla que ha bullit sense parar durant quatre hores ,i com no els torrons, neules i brindant amb cava per celebrar les Festes i que tinguem salut tos plegats.

Quan arriba el vespre comença la part oficial de la festa amb les representacions, el repartiment de brou i la inauguració del pessebre, que com cada any han construït el grup de pessebristes del casal.

Com a cloenda com ja es tradicional es fa el típic refrescs a la sala Bar per tos els assistents ,tot picant es fan els corresponents comentaris sobre tots els actes de la Festa, arribant a la conclusió que tot el que as fa amb amor i desinteressat es positiu i enriquidor.

A continuació trobareu unes fotos il·lustrades de tots els actes de la Festa del Pessebre del Casal de Can Rafart



Començant de bon mati a muntar el Pessebre












Les cuineres encarregades per coure el brou i falta la Berta que estava absent











Fent bullir les olles amb tots els estris per servir el brou a la nit i com no el dinar per tot el grup de treball











La Lola donant els últims tocs a l’olla de la xocolata per servir-la











Tots en fila i la Marta omplint les tasses de xocolata










Preparats per començar a degustar la xocolata amb melindros









La Amàlia amb mol d’aguts i maestria donant l'untim toc al Pessebre








Preparant la taula per començar a d’ecorarla per desprès dinar











Quina taula tan ben preparada i bonica a punt per dinar











Acabant de servir la escudella per començar tots junts a dinar






La escudella en els plats esperant qui siguem tots per començar












Dinant tots plegats amb molte harmonia, simpatia i alegria











Plates de menjar sobrant desprès de dinar deu nido









La Salvadora i la Berta amb molta empenta rentant tots els estris del dinar






Fogueres per ambientar la festa servint també per escalfar a molta gent








Naixement amb figures humanes contemplat pels assistents a la festa












Públic assistent i quitxalla jugant ,fent comentaris i felicitant-se mútuament











Repartint el Brou calent als assistents de la Festa











En Francesc i la Mercè en plena actuació de la obra del teatre






Els artistes de la representació saludant al públic pels seus aplaudiments






El naixement del Pessebre obra dels voluntaris entusiastes del Casal








Els assistents de la Festa gaudint del típic refresc, fen els seus comentaris










La Salvadora i la Berta recollint la palla de tot l'entorn del Pessebre per deixar l'era neta









Amb Francesc recollint restes del foc per deixar l'era com si res avés passat

dimecres, 17 de desembre del 2008

FER CAGAR EL TIÓ


La historia del tió.

El Tió és un tros de tronc d’arbre que s’utilitza per cremar dins la llar. La cerimònia del Tió de Nadal és una romanalla d’un antic culte a un amulet domèstic protector de la família que els nostres avantpassats realitzaven pels volts del solstici d’hivern. Amb les transformacions que el temps imposa i malgrat l’arribada de costums forasters, aquest culte manté la plena vigència en terres catalanes.

Un tronc amb vida.

Aquesta festa familiar destinada als infants més petits es celebra en moltes llars catalanes en dates nadalenques. El ritus comença uns dies abans del 25 de desembre, normalment a partir del dia de la Puríssima (8 de desembre) o a més tardar per Santa Llúcia (13 de desembre), quan es va a cercar la soca d’arbre en un bosc, que es tria panxuda i proveïda d’algun forat natural per a poder-la farcir.
A partir d’aquell dia i fins la nit de Nadal, la mainada té cura d'aquest tronc que un bon dia arriba a casa: li dóna de menjar i beure cada nit i el tapa amb una manta perquè no passi fred. Quan els infants veuen que, matí rera matí, el menjar que han posat al tió desapareix, pensen que aquell tronc s’ha convertit màgicament en un ésser viu. El misteri està servit i aquesta presència màgica que s'està a la cuina o menjador de casa formarà part de la família fins la nit de Nadal.



El caga-tió.

Segons el costum tradicional, la cerimònia pròpiament dita de fer cagar el tió es fa després del sopar de la nit de Nadal, mentre s’espera l’arribada del nou dia i abans d’assistir a les activitats de mitjanit, com la Missa del Gall. Aquesta nit, el tió es col·loca al costat del foc, s’encén i es beneeix mitjançant diferents procediments, sovint ruixant-lo amb vi. Una vegada beneït, els infants s’agrupen al seu voltant armats amb vares de fusta i li engeguen cops de bastó per fer-li rajar les llaminadures mentre entonen diferents cançons.
Una vegada s’ha acabat de cantar la cançó, els infants recullen els regals que el tió els ha deixat. El tió no acostuma a deixar regals voluminosos sinó llaminadures i dolços, torrons i neules per als més petits. En alguns indrets la quitxalla és traslladada a una habitació apart durant uns moments on se’ls entreté de diverses maneres. Tanta és l’emoció per saber que els ha rajat el tió, que molts, abans d’acabar, ja pregunten ansiosos: “Ja ha cagat el tió?”.
La cerimònia es pot repetir tantes vegades com es vulgui fins que el tió ja no té res més per deixar. Una última “cagada” especial, en la que el tronc raja una arengada ben salada o un all, ceba o algun altre element desagradable (com excrements de corder, menjar per a gossos, carbó, etc) és l’encarregada de fer saber als infants que ja no piquin més, doncs el tió ja no pot donar més de si.


Les variacions de la celebració avui.

Amb l’arribada de la modernitat i d’altres personatges i costums forasters que duen regals a la mainada, la tradició del tió ha experimentat alguns canvis importants. En primer lloc, en moltes cases el tronc del tió ja no s’encén. La cerimònia, doncs, ja no té res a veure amb el foc. En moltes cases la llar de foc ha estat substituïda per les modernes estufes i el centre d’atenció i reunió familiars es consagra al voltant de l’aparell de televisió. També hi ha hagut canvis respecte al moment d’executar el ritus del tió: tot i que en molts indrets es segueix estrictament el costum tradicional, en moltes llars la cerimònia la celebren el matí de Nadal, abans o després del dinar, i altres, després de sopar del mateix jorn. També hi ha hagut canvis en quant als regals que porta: tot i que encara avui el tió només caga llepolies, torrons, neules i altres llaminadures per a la mainada, en moltes cases el tió raja diferents tipus de regals de més envergadura (i inclús joguines modernes) en un intent per rivalitzar en generositat amb els Reis Mags d’Orient.
Però el canvi més significatiu i polèmic que ha experimentat el cerimonial del tió en els darrers anys ha estat, sens dubte, el seu trasllat a l’àmbit públic. El costum familiar o de petita comunitat (escola, colla d’amics, etc) ha estat convertit en una celebració a l'aire lliure. Moltes poblacions celebren “cagations populars” en els que una gran soca posada sobre un escenari presideix la plaça major del poble, on la canalla bastoneja i rep un regal a canvi.


Muntatge Ramon

diumenge, 7 de desembre del 2008

Com prevenir els excessos nadalencs?

Ajustem la nostre dieta, contem calories i fins i tot ens sotmetem a règims estrictes al llarg de tot l’any. I quan arriba el Nadal llencem per la broda tant esforç . 365 dies de sacrifici són molts si tenim en compte que els copiosos i hipercalòrics menjars nadalencs podem fer-nos engreixar fins a 4 quilos! en menys d’una setmana.

No cal desesperar-se. Podem evitar aquest augment de pes innecessari seguint unes quantes mesures.

Comença a menjar sense gana. Si abans del menjar de Nadal ens prenem un parell de peces de fruita i bevem aigua estarem parcialment saciats i menjarem amb menys ànsia, amb la qual cosa la ingesta total de calories serà menor.
Si ets tu qui prepara el menjar, no piquis mentre cuines. Un truc és preparar-se una safata amb aperitius “light” per a evitar la temptació


Si els entrants son mol grassos en el menú , pots preparar segons plats a la planxa
Consumeix begudes sense alcohol és molt calòric i puja el nivell de glucosa en sang.
Algunes opcions són les clares i tints d’estiu (cervesa o vi amb gasosa o llimonada)


Davant la gran varietat de segons plats et recomanem que et decantis pel gall dindi o el conill. Les seves carns tenen menys greix i menys calories que les de porc, godall, be .etc

Els peixos i mariscs són ideals per a confeccionar un menú equilibrat i lleuger. No obstant això, no convé abusar d’aquests últims si es pateix àcid úric. .
Menja racions moderades.


Tria postres lleugeres i saludables. A mes dels raïms, que aporten fibra, potassi i antioxidants, pots optar per altres fruites com la pinya, rica en vitamina C , fibra i potassi, o la poma, que destaca pel seu contingut en fibra soluble, un element que afavoreix el moviment intestinal.
Si no et pots reprimir amb els torrons, massapans i mantegades, amb uns pocs trossos hauràs complert perfectament amb el menú nadalenc.


Les infusions (camamilla, farigola, menta i anís) ajuden a fer la digestió i a combatre les flatulències, preferentment aquesta última. Si ja t’has passat en un menjar o sopar, torna a la rutina lo abans possible sense saltar-te menjars. Saltar-se menjars pera compensar l’excés calòric estan perjudicial com seguir menjant en excés. D’aquesta manera es contribueix al desordre alimentari i fas més difícil tornar a la normalitat quan a hàbits alimentaris saludables es refereix.

Imposa’t dies de restricció abans i desprès de les dates més assenyalades, menjant menys de l’habitual . Si ho fas, el balanç global serà més equilibrat al final de les festes.
No et fiquis al llit de seguida desprès de sopar. Han de transcórrer almenys un parell d’hores fins al moment d’anar-se al llit per a evitar el reflux d’aliments i àcid des de l’estómac

Felices festes de Nadal i bon Any,tinguem tots
Muntatge Ramon

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Galeria de Videos

Vídeos de la fauna i natura de Catalunya
http://www.diba.es/parcsn/parcs/videos.asp?parc=6
Publicació Ramon

dimecres, 15 d’octubre del 2008

XARRUP DE TARDOR

El casal de la Gent Gran de can Rafart va celebrar el tradicional xarrup de tardor
La gent gran del municipi es va aplegar a can Rafart per celebrar, un any més, el tradicional Xarrup de tardor. Des de les cinc de la tarda els assistents van poder gaudir d'exhibicions i balls, d'un berenar popular amb havaneres i del ball de fi de festa.
La celebració va començar a les cinc de la tarda amb la salutació de les autoritats locals. Seguidament es va fer una exhibició a càrrec del grup de Line Dance del casal i una actuació musical dels Cors Alegres de Mataró cal destacar d’aquest Cor la actuació d’una Avia de 85 anys pel bon ritmen i alegria que portava dons es va deixar a tots boca badats. El xarrup va continuar amb el berenar típic de can Rafart: botifarra amb mongetes, un gran cremat amb ambientació d'havaneres i va posar el punt i final amb el ball de cloenda.
La festa, que va tenir lloc el passat dissabte 4 d'octubre al casal de la Gent Gran de Can Rafart, va comptar amb la presència de les autoritats locals i el parlament de la regidora de Serveis Socials, Anna Marín.

Acotinuació veureu fotos il·lustrades d’aquest xarrup




Actuació d’un grup de Line Dance del casal de Can Rafart









L’Avia de 85 anys amb molta marxa interpretant un pas doble












Una representació dels Cors Alegres de Mataró












Berenar típic amb mongetes i botifarra












Cremat amb ambientació d’havaneres





Muntatge Ramon

dilluns, 13 d’octubre del 2008

FOTOS CAN RAFART

Aquestes fotos son de la Masia de CAN RAFART; aquí sota us explico una mica la historia de la Masia

Havia estat propietat del Baró de Fuxà i després del Sr. Bruguera. Poc després de casar-se el Sr. Josep Bruguera se li concedí dita propietat, desprenent-ne una de més moderna, senyalada amb el número u, havent passat per diversos propietaris. L'any 1899 va entrar-hi de masover L'Andreu Gel i la i la seva família. L'any 1980 en Casimiro Gel va deixar la parceria per comprarla el gendre del Sr. Porcioles quera L’alcalde de Barcelona, per impagats d'impostos duran mols anys quedà propietat de la L'Ajuntament de Vilassar de Dalt, fent el casal per la gent gran i moltes mes activitats com per axempla, culturals, informàtica, festes populars per tot el poble al aire lliure, parque disposa duns jardins plens d’arbres, plantes diverses, un gran llac amb un sortidor al centre, fent també la festa contra el cançer un si recullen mols diners per la investigació

diumenge, 29 de juny del 2008

LA SONRRISA


NO CUESTA NADA Y RINDE MUCHO.
ENRRIQUECE A QUIEN LA

RECIBE, SIN EMPOBRECER A QUIEN LA DÁ.
DURA SOLAMENTE UN INSTANTE, MÁS SUS EFECTOS PERDURAN
SIEMPRE.
NADIE ES TAN RICO QUE DE ELLA NO PRECISE.
NADIE ES TAN POBRE QUE NO PUEDA DAR.
LLEVA LA FELICIDAD A TODOS Y A TODAS PARTES.
ES SIMBOLO DE AMISTAD, DE BUENA VOLUNTAD Y TALENTO
PARA LOS DESANIMADOS.
REPOSO PARA LOS CANSADOS.
RAYO DE SOL PARA LOS TRISTES.
RESURRECCIÓN PARA LOS DESAMPARADOS.
NO SE COMPRA NI SE PRESTA.
NINGUNA MONEDA DEL MUNDO, PUEDE PAGAR SU VALOR.
NO HAY NADIE QUE PRECISE TANTO UNA SONRRISA, COMO
AQUÉL QUE NO SABE SONRREIR.
CUANDO TÚ NACISTE TODOS SONRREÍAN, SÓLO TU LLORABAS,
VIVE DE TAL MANERA, QUE CUANDO TÚ MUERAS, TODOS LLOREN Y
SOLAMENTE TÚ SONRRIAS.

BON ESTIU PER TOTS. US HO DESITJA LA VOSTRA COMPANYA.
MONTSERRAT VILA BOSCH

dilluns, 23 de juny del 2008

Ley de dependencia


El día 18 de junio en el casal de -Can Rafart- de - Vilassar de dalt- dos trabajadoras sociales dependientes del consell comarcal, vinieron a explicarnos la ley de dependencia. Seria bueno que dicha ley se expusiera en todos los cásales de Cataluña para que todos los usuarios tuviéramos un mínimo de conocimiento de dicha ley.

A mi entender es una buena ley, pero necesitamos conocerla bien para poder hacer uso de ella. Asta ahora los servicios sociales no estaban regulados por ley, eran algo inconcreto, poco claro, y difícil de acceder si no eras pobre de “Solemnidad” Conozco alguna persona que cuando se ha visto en la necesidad de recurrir a ellos lo ha pasado realmente mal. ¡I no es de extrañar! Una de estas personas que conozco bien, cuando tubo que hacer uso de tales servicios lo pasó fatal, ella tenía la percepción de que a los servicios sociales solamente recurrían los indigentes y extranjeros.
Afortunadamente partir de ahora al ser una ley universal puede cambiar muchísimo nuestras vidas, puesto que todos nosotros podremos utilizar esos servicios sin ningún temor de sentirnos como si fuéramos unos desechos de la sociedad. Y lo mas extraordinario es que podremos pedir soluciones a nuestros problemas sea cual sea nuestro nivel económico, Todo el mundo tendrá derecho a la información y a las prestaciones que según la valoración de su minusvalía o dependencia le pertenezcan por ley.
Cuando la ley este totalmente establecida será tan normal cono lo es hoy ir al medico de la seguridad social. Lo importante es estar informados y reclamar nuestros derechos. ¿No os parece?
Debemos acostúmbranos a utilizar dichos servicios para que la ley poco a poco se baya desarrollando con normalidad.
De otra manera nos estancaremos. Porque los recursos siempre van por detrás de las leyes, si no hay demanda consideran que la ley no interesa, -Que todos somos Ricos - la excusa perfecta para no dotarla de los recursos suficientes para su normal desarrollo. Personalmente pienso que seria una pena que una ley como esta no pueda llegar a ser un día algo de lo que todos nos sintamos orgullosos. Las expectativas para el total desarrollo de la ley son de seis años, pero todo estará según el volumen de demande que se genere.
Así, que ánimo, y como todos nosotros ya hemos entrando en la edad de merecer, a reclamar lo que por derecho nos pertenece. Y si no los necesitamos mucho mejor para nosotros, pero el que lo necesite que nunca tenga que sentirse como si fuera a pedir “caridad”.

Fina. De: Vilassar.

dimecres, 18 de juny del 2008

CONCURS TEMA LLIURE


FESTA CONTRA EL CÀNCER 2008

Un any més, Vilassar de Dalt sa mobiltzat per celebrar les jornades contra el càncer 2008 que va tingué lloc el 7 i 8 de Juny al parc de can Rafart. Taules rodones sobre l'oncologia i teatre, exhibicions de ball, espectacles infantils, inflables, concerts, àpets populars i el tradicional mercadillo són alguns dels al·licients de les jornades d'enguany.

Les jornades van donar el tret de sortida divendres dia 6 de Juny a les 8 del vespre amb la presentació del nou local de l'Associació Vilassar de Dalt Contra el Càncer situat al carrer Manuel Moreno, 17-19 ( local 1) des del qual s'oferirà servei de psicooncologia de trevalladora social i de nutricionista.

Una festa que ja és tot un aplec i agra-hir la vostre participació d'aquesta trobada festiva, que organitzem per recaptar diners i amb ells, poder seguir lluitant contra el càncer, que te com odjetiu ajudar les persones diagnosticades amb càncer i les seves families, des del moment del diagnóstic i durant tot el procés de la malaltia.

Convençuts que hi ha molt a fer per reeixir en la malaltia i fer costat al malalt i els seus familiars, trevallem i lluitem per millorar en el coneixement que tenim de la malaltia, en la seva prevenció i curació, el suport psicooncològic i les ajudes necessàries per millorar la qualitat de vida dels malalts i el seu entorn.

Les jornades van continua dissabte i diumenge amb diverses activitats. Centenars de persones han passat aquest cap de setmana pel parc de can Rafart on s'han celebrat les jornades contra el càncer que cada any organitza l'Associació Vilassar de Dalt contra el càncer. Un cop més han estat un èxit de participació. tot i l'amenaça de pluja. Les parades d'objectes diversos han estat el plat fort de la recaptació que l'Associació encara no ha xifrat el total, pro voltaven sobre els 54.ooo €


FOTOS DE LA FESTA


Dos cops per setmane durant dos messos voluntaries clasificant i etiquetant productes per vendre a las paradas








La presidenta Jero amb la doctora de l’oncologia inagurant el local de l’Associació contra el càncer







Carpes per servir refrecos i entrepans









Parada de fruita i verdures fresques









Terset musical animant la festa









Parada de plantes diverssas









Taula rodona amb espesialistes de maleties contre el càncer








Inflables per la quitxalla










Taula rodona entrevistant actors del cor de la ciutat











Foto final de la festa amb tots els participants







Fotos i Reportatge Ramon