Nevada a Vilassar de Dalt

Circulació prohibida pel trànsit rodat per anar a la Muntanya









Carrer mol relliscós











Aquesta foto esta feta en plena Muntanya arribant amb un tot terreny amb cadenes




Fotos d'en Ramon

7 increïbles anomalies de la Naturalesa

Alguns dels fenòmens naturals estranys del planeta, son extremadament efímers i edemes enormement localitzats i altament incansables.

Aquest son els 7 fenòmens il·lustrats amb fotografies i una explicació

Les pedres que es movent soles

Pedres de desenes de quilos es movent sense explicació aparent . En el conegut Vall de la Mort a Estats Units existeix un fenomen singular, es tracta de pedres que semblen flotar sobre un desert baldí que en algun moment fou fang. Durant dècades, els científics han teoritzat explicacions plausibles sobre aquesta anomalia, on una pedra de varis quilos de pes es capaç de desplaçares varies cents de metres "per si sola". Molts creuen que aquest moviment es deu al fort vent, pro això no explica que pedres de diferent grossors i pes es mouen a un ritma paral·lel i en diferents direccions. Amés, amés, els càlculs físics tampoc recolzant les teories, ja que per algunes pedres es moguin as necessitarien vents de velocitats superiors als cents de quilometres per hora. El vent pot moure pedres petites, ¿pro com mourien algunes de varies desenes de quilos?.

Les columnes de basalt En Canàries i han formacions d’aquest tip .Al refredar-se, les denses corrents de lava es contreure en un angle vertical amb la direcció de les corrents, produint una figura geomètrica de aspecte insòlit. Aquest es el proses que generen les columnes basàltiques, de forma hexagonal regular i de una perfecció casi artificial. Entre las mes famoses estan les "Gigant´s Causeway" en Irlanda i las "Devil´s Tower" en Estats Units, encara que tampoc desmereixen "Los Órganos" en la illa de La Gomera en las Illes Canàries

El profund forat blau

Es troba en las Bahames i gairebé no ja vida. Aquest "enorme forat" s’enfonsa sobtadament en el oceà. Al mirar-lo des del aire, al seu dens color blau es nota la presencia de una gran profunditat i una foscor impenetrable, sobretot en contrast amb l’aigua del seu voltant. Aquells buce-adors que s’han endinsar-se dotzenes de metres en ell, han constatat que amb aquestes profunditats, escassegen seriament el nivell de oxigen i que edemes apenas existeix vida per la falta de corrents marines. A pesar deixo, el lloc presenta un altíssim interès científic, ja que asta el moment, sant descobert en el interior dotzenes de fòssils de una antiguitat remota. Aquest enorme "forat" es troba en las Bahames.

La gran marea vermella

La seva aparició provoca pèrdues econòmiques . La gran marea vermella , dita també floracions de algas, son en realitat una gran quantitat de algas unicel·lulars de professo colo vermell que proliferant en las aigües costeres y causant una coloració vermella en la superfície acuática. Moltes d’aquestes algas son innòcues, pro lo cert es que augmentant les substàncies tòxiques en el mar, al que provoca la mort de cents de peixos, ocells i altres animals mamífers. Al mateix temps, els sers humans també pateixen de forma indirecta aquet fenomen, ja que es deteriora el impacte ecològic a les costes i això es manifesta als sectors marítims i econòmics.

Els círculs de gel

Un fenomen poc conegut pro que gràcies a Internet està proliferant la comunicació. Pel que sembla els científics especulant aquests círculs perfectes de gel i formant uns remolins naturals al aigua que al pujar a la superfície formant circumferències perfectes en la capa de gel de la superfície. Fins el moment sant registrat aquests círculs de diferents diàmetres i en diferents parts del mont, inclòs en ocasions no apareix un sols cerclà sinó varis de ells distribuïts per tota la superfície del aigua. El mes gran registrat tènia un diàmetre de 150 metros.

Els núvols mammatus

La seva aparició es pronòstic de grans tempestats. La aparició d’aquest tip tan peculiar de núvols es un presagi nefast de l’arribada de fortes tempestes o climatologia adversa crítica. Aquests núvols contenen principalment vidres de gel capaces de estendre’s en una línia que pugi medi centenars de quilometres. Algunes formacions d’aquests núvols poden restar estàtics durant inclòs 10-15 minuts.





Els Arcs Iris de foc








Son extremadament difícils de veure per les condicions requerides per la seva formació
Les probabilitats de observa un d’aquest arc iris tan peculiars son extremadament baixes. Es produeix per una convergència rara dels raigs del sol, alguns núvols que deurien de tenir una posició específica. Al reflectir la llum del sol, els vidres de gel d’aquests núvols produeixen raigs visibles de diferents aspectes. Com es extremadament insòlit, veure fotografies d’aquest fenomen no es mol popular i pogué prendre una instantània es una gran sort .

Muntatge Ramon

El sí a la independència guanya a Vilassar de Dalt amb un 95.7%

Un 30.8% dels vilassarencs van acostar-se el 13 de desembre a l'Escola Immaculada per expressar la seva opinió sobre la pregunta que la Plataforma Vilassar Decideix plantejava: Està d´acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a Europa? Un 95.7% va dir sí, mentre que un 2.2% va votar-hi en contra i un 2% va votar en blanc. Al conjunt de 167 pobles que el 13 de desembre organitzaven les consultes la participació també va ser del 30%
En nombres absoluts, des de les 9 del matí i fins les 8 del vespre, 2224 vilassarencs van votar sobre la independència de Catalunya. Més de 2100 van votar-hi a favor, 49 en contra i 45 ho van fer en blanc.


La Consulta celebrada a Vilassar de Dalt va acollir la visita d´observadors internacionals arribats des de la Gascunya francesa que van donar fe que el procés s´estava desenvolupant correctament. També van visitar l'Escola Immaculada Josep Manel Ximenis, regidor d'Arenys de Munt i impulsor de la primera consulta en aquesta localitat i Xavier Safont Tria, regidor de Mataró i també del Diputat de CiU Joan Morell i el President comarcal de CiU, Xavier Badia.



El primer votant de la consulta per la independència a Vilassar de Dalt va ser Bernaldo Cedeño, ciutadà equatorià que fa 8 anys que viu a Vilassar de Dalt.Per altra banda, les urnes vilassarenques també van rebre el vot de David Olivares,actor de Polònia i Crackòvia de TV3.



Els resultats es van fer públics vora dos quarts de deu del vespre a la Plaça de la Vila de la ma de Llorenç Artigas, alcalde de Vilassar i president de la Junta Electoral Local i Antoni Llimona, portaveu de la Plataforma, tancant així un dia ple d´activitats festives que van acompanyar els votants de Vilassar de Dalt.


Publicat per Ramon

La Tardor i la Natura

Molt sovint contemplem la natura com quelcom extrem a nosaltres mateixos.
La veiem com allò que ens envolta i ens nodreix i, quan podem, ens hi atansem per regenerar-nos.
Poques vegades, però, prenem consciència que nosaltres en formem part, que nosaltres i això que anomenem natura, que ens envolta, som una unitat indestructible,
Des d’aquest punt de vista, la natura és un mestre excel·lent ja que ens mostra la nostra manera de funcionar.

En la natura que ens envolta, tot està a un canvi constant, els dies i les nits i les estacions se succeeixen amb una precisió matemàtica i cada canvi té una importància vital en el desenvolupament dels éssers vius.
Podríem dir que observant-la podem entendre i interpretar els nostres estats de salut i d’ànim.

Actualment, estem immersors en plena tardor. La tardor com la primavera, és una època de transició, de canvi d’energia.
Ens ajuda a passar de l’energia de l’estiu (yang) a l'energia de l’hivern (yin). En aquest procés , la nostra naturalesa s’ha d’adaptar i , per això, podem considerar-la com una època que d’alguna manera , ens pot desestabilitzar . Les persones que sofreixen alguna malaltia , sigui en l’àmbit físic o mental , poden experimentar un agreujament dels símptomes , a causa d’aquesta adaptació que ens cal fer.

Així, doncs , no desesperem si en aquesta època no ens sentim a ple rendiment . En el nostre ésser s’estan produint canvis que ens ajuden a progressar i que, malgrat que podem resultar incòmodes, no són més que processos d’adaptació .

Observar la nostra vida no com quelcom estàtic, sinó dinàmic, ens donarà una visió del procés vital, que malgrat el que ens pugui semblar, sempre camina endavant. Podem, pel camí, passar processos de desestabilització , si, però no hem d’oblidar que, gràcies a aquests processos, podem créixer.

Així podem adonar-nos que, com la natura, nosaltres també som éssers diferents instant rera instant, que caminem per un camí imparable vers la perfecció. Que res ni ningú passa dues vegades pel mateix camí.

Aquesta visió hauria de permetre’ns augmentar la nostra capacitat d’adaptació i, sobretot, d’acceptació de cada un dels moments que ens toca viure, des del convenciment que res no passa perquè si, sinó que tot allò que ens passa té un sentit. Que aquesta vida és una successió d’instants, uns plaents i altres no tant, però que, gràcies a cada un d’ells, la nostra naturalesa avança.

Enmig d’aquest canvi costant, no oblidem, però, que hi ha una part nostra immutable, la nostra essència, allò que perdura eternament, que és la nostra capacitat d’estimar. Viure pels altres és l’única via per avançar amb joia malgrat els canvis que experimentem, perquè això ens permet créixer sense perdre el nord pel camí de la llibertat i la pau.

Muntatge Ramon

MICROCONTES

DIES DE PLUJA
Llàstima que llavors ja era massa tard per trobar al Manel ; Els dies de pluja a l'estiu, al Parc del Litoral, en un Poblet del Maresme, només s'hi pot veure la senyora Rosa. Asseguda en un banc, deixa que les llàgrimes es barregin amb la pluja. Recorda els dies que de jovenalla tenia el costum de venir amb en Manel, el seu fill, a jugar en aquest lloc. S'asseia a fer mitja en aquest mateix banc mentre la criatura s'entretenia a pocs metres d'ella. Reviu aquell dia que es preparava una tempesta d'estiu. Que començaven a caure gotes i que en aixecar la vista per dir-li al Manel que havien de marxar només va veure les joguines escampades. Per més que es va rastrejar la zona, per més que es va buscar per tot arreu, el nen no va aparèixer mai més. Han passat trenta-cinc anys i la senyora Rosa torna cada dia de pluja al mateix lloc. Diu que entre el soroll de l'aigua que cau sent la veu, el riure del seu fillet jugant molt a la vora

Publicat per Ramon

LA COBLA I LA SARDANA

La Sardana

La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. Es balla fent una rotllana. La formació musical que acompanya les sardanes és típica de Catalunya i s'anomena cobla.
No hi ha cap nombre concret de balladors per poder ballar una sardana. Normalment es ballen formant parelles home-dona, mirant cap al centre de la rotllana. Les sardanes no són un ball excloent, és a dir, les pot ballar tothom qui ho desitgi i els balladors no cal que tinguin parella per poder entrar en una rotllana. A més, poden entrar-hi en qualsevol moment de la sardana.
La sardana té només dos passos principals, anomenats curts i llargs. Cada successió d'aquests compassos iguals s'anomena tirada, Així doncs, les tirades de curts i llargs es van alternant fins arribar a completar 7 o 10 tirades en total (10 en el cas de la sardana de tiratge empordanès i 7 en la de tiratge reduït

Hi ha diferents tipus de sardanes, encara que els principals són:


· Sardana de concert: És una sardana que no està pensada per ser ballada, només per escoltar-la. Normalment es toquen dues tirades de curts i dues de llargs.








· Sardana coral: És un tipus de sardana que es pot cantar, és a dir, que algun autor o poeta ha escrit una poesia per ser cantada amb la música d'una sardana. Aquesta sardana pot ser cantada per una coral sola o acompanyada per una cobla.

·
·

Sardana obligada: És un tipus de sardana on hi ha un instrument que fa de solista. Els més habituals que poden fer de solista són la tenora, el tible, el fiscorn i el flabiol. Vindria a ser el mateix que quan hi ha un solista en una orquestra simfònica que toca, per exemple, un concert per a violí i orquestra de Vivaldi.

Com ja us explicava a l'inici del text, és una formació instrumental típica de Catalunya. Els seus orígens es remunten a una formació antiga que es deia tres quartants (o antiga cobla de ministrers) i el formaven tres músics que tocaven quatre instruments: el sac de gemecs, la tarota i el flabiol i tamborí. Aquesta formació musical medieval es va ampliar i va donar lloc a la cobla moderna, tal i com la coneixem nosaltres avui en dia.

La cobla

La cobla actual, normament la formen 11 músics que toquen 12 instruments. Alguns d'aquests instruments són originaris i típics de Catalunya i altres s'utilitzen en diferents formacions com bandes, orquestres simfòniques, rock, jazz... És a dir, que podríem dir que la cobla fusiona instruments de diferents cultures per crear una cultura musical pròpia.
Els instruments de la cobla moderna que són típics de Catalunya han evolucionat d'antics instruments medievals que hi havia a Catalunya durant l'Edat Mitjana. La resta, els que no són típics, han estat incorporats des d'altres formacions.

Per tant, podríem classificar els instruments musicals de la cobla segons el seu orígen


FLABIOL I TAMBORÍ: el flabiol i el tamborí són els dos instruments de la cobla que els toca la mateixa persona. El flabiol és de la família de vent i el tamborí és de percussió, de fet, és l'únic instrument de percussió que hi ha a la cobla. El seu origen és molt antic, ja es tocava a l'antiga cobla de tres quartants. L'actual té una longitud de 20 a 25 cm de llargada i es pot fer de fusta o de canya tal i com es feia fa uns segles. El flabiol és toca amb la mà esquerra i el tamborí es pica amb la dreta. Es col·loca a la fila del davant

TENORA: la tenora és un dels instruments més importants de la cobla, és el que normalment fa de solista. Com ja has vist anteriorment és típic de Catalunya. És un instrument aeròfon (de vent-fusta) de doble canya que està fabricat gairebé del tot amb fusta de ginjoler (el ginjoler és un arbust). La part inferior de l'instrument -que es diu campana o pavelló- està fabricada de metall perquè soni més fort. Es col·loca a la fila del davant

TIBLE: és un instrument que te el seu orígen durant el segle XIX i que prové de les antigues xerimies (igual que la tenora). També és un instrument aeròfon i de doble canya fabricat a partir de la fusta del ginjoler. És molt semblant a la tenora però la diferència principal és que el tible no te la campana metàl·lica, ila tenora sí. El nom pot venir de que era més agut que la tenora, l'equivalent a soprano i com a contraposició amb la tenora o tenor. Es col·loca a la fila del davant.

FISCORN: el fiscorn és un instrument aeròfon (de vent-metall) típic de Catalunya. Consisteix en un tub cònic cargolat que es va eixamplant a mesura que s'acosta a la campana. Per sonar utilitza un broquet o embocadura. Per canviar les notes utilitza un sistema semblant a la trompeta o la trompa, és a dir, uns cilindres o pistons que poden pujar i baixar segons quina sigui la nota que es vulgui tocar. Es col·loca a la fila del darrera.


TROMPETA: és un instrument aeròfon (de vent metall), molt semblant al fiscorn i al trombó. Està construït amb un tub de metall llarg i cargolat i les notes s'articulen mitjançant els pistons o vàlvules. Te tres pistons i es toquen amb la mà dreta. Dels instruments de metall de la cobla és el més agut. No és típic de la cobla ja que es toca a tot el món. Es col·loca a la fila del darrera.

TROMBÓ: és un instrument aeròfon (de la família de vent-metall). No és exclussiu de les cobles catalanes i es coneix a tot el món. Està format per un llarg tub doblegat i per fer les notes pot utilitzar dos sistemes diferents. Un, amb pistons com la trompeta i l'altre sense pistons. Quan no porta pistons utilitza una vara per poder fer les notes i és el trombonista qui ha de saber a quin lloc ha de posar la vara perquè soni bé.

CONTRABAIX: és l'únic instrument de la cobla que és cordòfon, és a dir, de la família de corda. El seu orígen no és pas català i és tocat arreu del món.
És una part fonamental en les sardanes ja que s'encarrega d'una part molt important a nivell rítmic.
El contrabaix es pot tocar amb arquet o fent pizzicato (és a dir, tocant les cordes directament amb els dits).
Normalment es col·loca entremig de les dues fileres de la cobla. Just a la banda oposada de l'altre instrument que no és de percussió, el tamborí, que també compleix una funció únicament rítmica dins dels instruments de la cobla.

Hi aquesta a sigut una de tantes versions de la cobla i la sardana tan arrelada en el nostre país que es Catalunya.

Muntatge Ramon

Hem contribuït a las crisi?

Els mitjans de comunicació ens parlen contínuament de la gran crisi econòmica que ha irromput en el nostre món. De mica en mica, anem sentint la crisi més a la vora, quan ens assabentem que algun conegut ha quedat sense feina, o que l’empresa li va malament, o que se li fa impossible pagar una hipoteca que ha crescut per sobre de les seves possibilitats.
Si anem més a fons, podem arribar a la conclusió que la situació actual fa molts anys que s’està gestant i que hem assistit a aquesta gestació sense voler prendre consciència de la realitat. Ja fa anys que els habitants dels països rics vivim una abundància insultant, si tenim en compte els nostres germans dels països pobres. Hem gastat el que teníem i el que no teníem, gràcies a les entitats bancàries que ens donaven tot allò que desitjaven, a uns interessos variables que, quan s’han apujat ens han deixat a tots contra les cordes.
Alhora, uns quants eixerits s’han empescat la manera de fer-se immensament rics fent trontollar el sistema econòmic mundial. A hores d’ara, no conec que a cap d’aquests espavilats se’ls hagi condemnat per les seves maniobres o que se’ls hagin fet retornar els diners estafats.
Davant de la situació d’inestabilitat creada, hi ha una visió positiva i esperançadora, i es que aquells que, des de la instauració de l’euro, ens
Han apujat tots els productes necessaris, d’una manera escandalosa, hauran de revisar els preus, si no volen perdre la clientela.


Perquè els clients, això si, hem pres consciència de com ens han estafat i ja no estem disposats a seguir-los el joc. Molts estem disposats a aprendre a viure d’acord amb les nostres possibilitats i a no estirar més el braç que la màniga. I, sobre tot, a abstenir-nos de comprar a preus inflats. Si deixem de consumir a preus abusius, els comerciants no tindran altre remei que posar preus raonables.
Si durant tants anys no haguéssim comprat habitatges, cotxes o aliments a preus desorbitats, malgrat que els bancs ens facilitessin els diners, els comerciants no haurien apujat els preus fins a límits vergonyants. La regulació del mercat depèn de la nostra cura i exigència a l’hora de consumir. Si abans de l’euro un cafè a qualsevol bar valia, a molt estirar, 100 pessetes, com és possible que haguem consentit, d’un dia per l’altre, pagar-ne 166 pel mateix producte? I aquesta regla de tres podem aplicar-la a la totalitat de productes del mercat.


Si aquesta crisi serveix per fer-nos consumidors responsables, sigui benvinguda. Com més siguem els que no estiguem disposats a permetre que abusin de nosaltres i a abstenir-nos de comprar a preus inflats, contemplarem amb joia com els comerciants es posen a to i deixen d’utilitzar la llei de l’embut a l’hora de posar preus als seus productes.
Créixer també significa fer-se càrrec de la responsabilitat que ens pertoca per aconseguir que la nostra societat sigui més justa, més feliç i mes solidaria.
Autora--- Regina Ferrando
Muntatge---- Ramon