FOTOS CAN RAFART

Aquestes fotos son de la Masia de CAN RAFART; aquí sota us explico una mica la historia de la Masia

Havia estat propietat del Baró de Fuxà i després del Sr. Bruguera. Poc després de casar-se el Sr. Josep Bruguera se li concedí dita propietat, desprenent-ne una de més moderna, senyalada amb el número u, havent passat per diversos propietaris. L'any 1899 va entrar-hi de masover L'Andreu Gel i la i la seva família. L'any 1980 en Casimiro Gel va deixar la parceria per comprarla el gendre del Sr. Porcioles quera L’alcalde de Barcelona, per impagats d'impostos duran mols anys quedà propietat de la L'Ajuntament de Vilassar de Dalt, fent el casal per la gent gran i moltes mes activitats com per axempla, culturals, informàtica, festes populars per tot el poble al aire lliure, parque disposa duns jardins plens d’arbres, plantes diverses, un gran llac amb un sortidor al centre, fent també la festa contra el cançer un si recullen mols diners per la investigació

LA SONRRISA

NO CUESTA NADA Y RINDE MUCHO.
ENRRIQUECE A QUIEN LA

RECIBE, SIN EMPOBRECER A QUIEN LA DÁ.
DURA SOLAMENTE UN INSTANTE, MÁS SUS EFECTOS PERDURAN
SIEMPRE.
NADIE ES TAN RICO QUE DE ELLA NO PRECISE.
NADIE ES TAN POBRE QUE NO PUEDA DAR.
LLEVA LA FELICIDAD A TODOS Y A TODAS PARTES.
ES SIMBOLO DE AMISTAD, DE BUENA VOLUNTAD Y TALENTO
PARA LOS DESANIMADOS.
REPOSO PARA LOS CANSADOS.
RAYO DE SOL PARA LOS TRISTES.
RESURRECCIÓN PARA LOS DESAMPARADOS.
NO SE COMPRA NI SE PRESTA.
NINGUNA MONEDA DEL MUNDO, PUEDE PAGAR SU VALOR.
NO HAY NADIE QUE PRECISE TANTO UNA SONRRISA, COMO
AQUÉL QUE NO SABE SONRREIR.
CUANDO TÚ NACISTE TODOS SONRREÍAN, SÓLO TU LLORABAS,
VIVE DE TAL MANERA, QUE CUANDO TÚ MUERAS, TODOS LLOREN Y
SOLAMENTE TÚ SONRRIAS.

BON ESTIU PER TOTS. US HO DESITJA LA VOSTRA COMPANYA.
MONTSERRAT VILA BOSCH

Ley de dependencia

El día 18 de junio en el casal de -Can Rafart- de - Vilassar de dalt- dos trabajadoras sociales dependientes del consell comarcal, vinieron a explicarnos la ley de dependencia. Seria bueno que dicha ley se expusiera en todos los cásales de Cataluña para que todos los usuarios tuviéramos un mínimo de conocimiento de dicha ley.

A mi entender es una buena ley, pero necesitamos conocerla bien para poder hacer uso de ella. Asta ahora los servicios sociales no estaban regulados por ley, eran algo inconcreto, poco claro, y difícil de acceder si no eras pobre de “Solemnidad” Conozco alguna persona que cuando se ha visto en la necesidad de recurrir a ellos lo ha pasado realmente mal. ¡I no es de extrañar! Una de estas personas que conozco bien, cuando tubo que hacer uso de tales servicios lo pasó fatal, ella tenía la percepción de que a los servicios sociales solamente recurrían los indigentes y extranjeros.
Afortunadamente partir de ahora al ser una ley universal puede cambiar muchísimo nuestras vidas, puesto que todos nosotros podremos utilizar esos servicios sin ningún temor de sentirnos como si fuéramos unos desechos de la sociedad. Y lo mas extraordinario es que podremos pedir soluciones a nuestros problemas sea cual sea nuestro nivel económico, Todo el mundo tendrá derecho a la información y a las prestaciones que según la valoración de su minusvalía o dependencia le pertenezcan por ley.
Cuando la ley este totalmente establecida será tan normal cono lo es hoy ir al medico de la seguridad social. Lo importante es estar informados y reclamar nuestros derechos. ¿No os parece?
Debemos acostúmbranos a utilizar dichos servicios para que la ley poco a poco se baya desarrollando con normalidad.
De otra manera nos estancaremos. Porque los recursos siempre van por detrás de las leyes, si no hay demanda consideran que la ley no interesa, -Que todos somos Ricos - la excusa perfecta para no dotarla de los recursos suficientes para su normal desarrollo. Personalmente pienso que seria una pena que una ley como esta no pueda llegar a ser un día algo de lo que todos nos sintamos orgullosos. Las expectativas para el total desarrollo de la ley son de seis años, pero todo estará según el volumen de demande que se genere.
Así, que ánimo, y como todos nosotros ya hemos entrando en la edad de merecer, a reclamar lo que por derecho nos pertenece. Y si no los necesitamos mucho mejor para nosotros, pero el que lo necesite que nunca tenga que sentirse como si fuera a pedir “caridad”.

Fina. De: Vilassar.

CONCURS TEMA LLIURE

FESTA CONTRA EL CÀNCER 2008

Un any més, Vilassar de Dalt sa mobiltzat per celebrar les jornades contra el càncer 2008 que va tingué lloc el 7 i 8 de Juny al parc de can Rafart. Taules rodones sobre l'oncologia i teatre, exhibicions de ball, espectacles infantils, inflables, concerts, àpets populars i el tradicional mercadillo són alguns dels al·licients de les jornades d'enguany.

Les jornades van donar el tret de sortida divendres dia 6 de Juny a les 8 del vespre amb la presentació del nou local de l'Associació Vilassar de Dalt Contra el Càncer situat al carrer Manuel Moreno, 17-19 ( local 1) des del qual s'oferirà servei de psicooncologia de trevalladora social i de nutricionista.

Una festa que ja és tot un aplec i agra-hir la vostre participació d'aquesta trobada festiva, que organitzem per recaptar diners i amb ells, poder seguir lluitant contra el càncer, que te com odjetiu ajudar les persones diagnosticades amb càncer i les seves families, des del moment del diagnóstic i durant tot el procés de la malaltia.

Convençuts que hi ha molt a fer per reeixir en la malaltia i fer costat al malalt i els seus familiars, trevallem i lluitem per millorar en el coneixement que tenim de la malaltia, en la seva prevenció i curació, el suport psicooncològic i les ajudes necessàries per millorar la qualitat de vida dels malalts i el seu entorn.

Les jornades van continua dissabte i diumenge amb diverses activitats. Centenars de persones han passat aquest cap de setmana pel parc de can Rafart on s'han celebrat les jornades contra el càncer que cada any organitza l'Associació Vilassar de Dalt contra el càncer. Un cop més han estat un èxit de participació. tot i l'amenaça de pluja. Les parades d'objectes diversos han estat el plat fort de la recaptació que l'Associació encara no ha xifrat el total, pro voltaven sobre els 54.ooo €


FOTOS DE LA FESTA


Dos cops per setmane durant dos messos voluntaries clasificant i etiquetant productes per vendre a las paradas








La presidenta Jero amb la doctora de l’oncologia inagurant el local de l’Associació contra el càncer







Carpes per servir refrecos i entrepans









Parada de fruita i verdures fresques









Terset musical animant la festa









Parada de plantes diverssas









Taula rodona amb espesialistes de maleties contre el càncer








Inflables per la quitxalla










Taula rodona entrevistant actors del cor de la ciutat











Foto final de la festa amb tots els participants







Fotos i Reportatge Ramon

Ultima reunion de Blogers

Os pido perdón por haberme mantenido tanto tiempo alejada de todos vosotros, motivos personales lo han requerido así.Feliz mente ya estoy de vuelta..Os adjunto las fotos del ultimo encuentro para que podáis ver como fue todo....Un abrazo para todos de.....Fina......... de Vilassar......

HOMENATGE A LA GENT GRANT- ANY 2008

Unes quatre centes persones van participar, dilluns 12 de maig, a la festa d'homenatge a la Gent Gran que es va celebrar al poliesportiu municipal de can Banús. La jornada va començar a la 1 del migdia amb una missa a l'Església i va acabar amb el ball de fi de festa
La festa d'homenatge, organitzada per la regidoria de serveis socials i el Patronat de la Vellesa, va aplegar unes 400 persones al poliesportiu municipal de can Banús.

Com ja és tradicional l'Ajuntament va homenatjar a tots els avis i àvies que enguany compleixen els 90 anys. De les 19 persones que han fet o faran, aquest any, els 90 a Vilassar de Dalt, només n'hi van poder assistir cinc a les quals se'ls va lliurar la placa commemorativa. A les 14 persones restants se'ls lliurarà la placa al domicili
Després del dinar de germanor, l'àvia i l'avi més gran, la Núria Villà i en Joan Padró, respectivament, van fer el tradicional tall de pastís acompanyats de la regidora Anna Marín i l'alcalde Llorenç Artigas. La festa va concloure amb el ball de fi de festa.



Paella d’arròs per unes 400 persones





Esperant que serveixin l’arròs






Fent entrega d'una plaque commemorativa
a una avia de 90 anys







Els dos avis mes grans tallant el pestis







Brindant amb cava, per mols anys, ens podem veure tots junts







Dues avies gaudint de la festa, que boniques son





Desprès del dinar els avis es diverteixen, ballant i
Passant-lo, de lloo mes ve





Fotos i Reportatge Ramon

Juvilacion

He complert 65 anys, fa un any que deixat la feina. Com vivim la nostra jubilacio: amb joia, il·lusions, plenitud? M’ha cambiat la vida? Si, en el sentit de no tenir obligacions d’horari, de responsabilitat d’organització, d’acabar el dia amb totes les coses fetes. Els primers dies es fa un gran buit, una mica com un salt de parapent, despres de presentar tots els papers per tancar l’empresa, t’organitzes, els fills tambe t’hi ajuden. Amb calma, to es pot conciliar. Ajudar-los amb els nets i compaginar les aficions personals, progresar en el nostre cami, podem aprendre coses noves que hem hagut de deixar per les obligacions de treball, fills cuidar la salud, fer exercicis: marcha, piscina, yoga, ect... per baixar el colesterol, el sucre, el pes. Crec que podem ajudar als altres segons les nostres possibilitats i temps lliure. Hem de malalties, per exemple el curs d’ordinador, repassar idiomes, llegir, sense perdre lo mes esencial.
La vida ens ensenya sempre si sabem obrir els ulls, el cor i la ment.
Ara que tenim mes experiencia coneixements, en una paraula som mes savis, fem servir aquets do per buscar la felicitat amb joia, cadascú a la nostra mida. Però hem d’aprendre a desprendrens poc a poc de les coses materials, perdre les pors que no ens deixen actuar, viure amb llibertat, anar a l’essencial, nomes ens emportarem l’amor que hem tingut envers els altres.
Son nomes 4 reflexions, si voleu fer altres aportacions es podria fer entre tots
Acabare amb una cita: vuire és recordarse d’obligar
Perdonar allò que calgui perdonar
Oblidar alló que calgui oblidar
Abraçar la vida amb un rigor renovat
Hauriem de poder agafar cada instant de la vida amb una mirada nova
Com una flor que acaba d’obrirse

Mata Amoritanandanayi.