MICROCONTES

DIES DE PLUJA
Llàstima que llavors ja era massa tard per trobar al Manel ; Els dies de pluja a l'estiu, al Parc del Litoral, en un Poblet del Maresme, només s'hi pot veure la senyora Rosa. Asseguda en un banc, deixa que les llàgrimes es barregin amb la pluja. Recorda els dies que de jovenalla tenia el costum de venir amb en Manel, el seu fill, a jugar en aquest lloc. S'asseia a fer mitja en aquest mateix banc mentre la criatura s'entretenia a pocs metres d'ella. Reviu aquell dia que es preparava una tempesta d'estiu. Que començaven a caure gotes i que en aixecar la vista per dir-li al Manel que havien de marxar només va veure les joguines escampades. Per més que es va rastrejar la zona, per més que es va buscar per tot arreu, el nen no va aparèixer mai més. Han passat trenta-cinc anys i la senyora Rosa torna cada dia de pluja al mateix lloc. Diu que entre el soroll de l'aigua que cau sent la veu, el riure del seu fillet jugant molt a la vora

Publicat per Ramon

LA COBLA I LA SARDANA

La Sardana

La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. Es balla fent una rotllana. La formació musical que acompanya les sardanes és típica de Catalunya i s'anomena cobla.
No hi ha cap nombre concret de balladors per poder ballar una sardana. Normalment es ballen formant parelles home-dona, mirant cap al centre de la rotllana. Les sardanes no són un ball excloent, és a dir, les pot ballar tothom qui ho desitgi i els balladors no cal que tinguin parella per poder entrar en una rotllana. A més, poden entrar-hi en qualsevol moment de la sardana.
La sardana té només dos passos principals, anomenats curts i llargs. Cada successió d'aquests compassos iguals s'anomena tirada, Així doncs, les tirades de curts i llargs es van alternant fins arribar a completar 7 o 10 tirades en total (10 en el cas de la sardana de tiratge empordanès i 7 en la de tiratge reduït

Hi ha diferents tipus de sardanes, encara que els principals són:


· Sardana de concert: És una sardana que no està pensada per ser ballada, només per escoltar-la. Normalment es toquen dues tirades de curts i dues de llargs.








· Sardana coral: És un tipus de sardana que es pot cantar, és a dir, que algun autor o poeta ha escrit una poesia per ser cantada amb la música d'una sardana. Aquesta sardana pot ser cantada per una coral sola o acompanyada per una cobla.

·
·

Sardana obligada: És un tipus de sardana on hi ha un instrument que fa de solista. Els més habituals que poden fer de solista són la tenora, el tible, el fiscorn i el flabiol. Vindria a ser el mateix que quan hi ha un solista en una orquestra simfònica que toca, per exemple, un concert per a violí i orquestra de Vivaldi.

Com ja us explicava a l'inici del text, és una formació instrumental típica de Catalunya. Els seus orígens es remunten a una formació antiga que es deia tres quartants (o antiga cobla de ministrers) i el formaven tres músics que tocaven quatre instruments: el sac de gemecs, la tarota i el flabiol i tamborí. Aquesta formació musical medieval es va ampliar i va donar lloc a la cobla moderna, tal i com la coneixem nosaltres avui en dia.

La cobla

La cobla actual, normament la formen 11 músics que toquen 12 instruments. Alguns d'aquests instruments són originaris i típics de Catalunya i altres s'utilitzen en diferents formacions com bandes, orquestres simfòniques, rock, jazz... És a dir, que podríem dir que la cobla fusiona instruments de diferents cultures per crear una cultura musical pròpia.
Els instruments de la cobla moderna que són típics de Catalunya han evolucionat d'antics instruments medievals que hi havia a Catalunya durant l'Edat Mitjana. La resta, els que no són típics, han estat incorporats des d'altres formacions.

Per tant, podríem classificar els instruments musicals de la cobla segons el seu orígen


FLABIOL I TAMBORÍ: el flabiol i el tamborí són els dos instruments de la cobla que els toca la mateixa persona. El flabiol és de la família de vent i el tamborí és de percussió, de fet, és l'únic instrument de percussió que hi ha a la cobla. El seu origen és molt antic, ja es tocava a l'antiga cobla de tres quartants. L'actual té una longitud de 20 a 25 cm de llargada i es pot fer de fusta o de canya tal i com es feia fa uns segles. El flabiol és toca amb la mà esquerra i el tamborí es pica amb la dreta. Es col·loca a la fila del davant

TENORA: la tenora és un dels instruments més importants de la cobla, és el que normalment fa de solista. Com ja has vist anteriorment és típic de Catalunya. És un instrument aeròfon (de vent-fusta) de doble canya que està fabricat gairebé del tot amb fusta de ginjoler (el ginjoler és un arbust). La part inferior de l'instrument -que es diu campana o pavelló- està fabricada de metall perquè soni més fort. Es col·loca a la fila del davant

TIBLE: és un instrument que te el seu orígen durant el segle XIX i que prové de les antigues xerimies (igual que la tenora). També és un instrument aeròfon i de doble canya fabricat a partir de la fusta del ginjoler. És molt semblant a la tenora però la diferència principal és que el tible no te la campana metàl·lica, ila tenora sí. El nom pot venir de que era més agut que la tenora, l'equivalent a soprano i com a contraposició amb la tenora o tenor. Es col·loca a la fila del davant.

FISCORN: el fiscorn és un instrument aeròfon (de vent-metall) típic de Catalunya. Consisteix en un tub cònic cargolat que es va eixamplant a mesura que s'acosta a la campana. Per sonar utilitza un broquet o embocadura. Per canviar les notes utilitza un sistema semblant a la trompeta o la trompa, és a dir, uns cilindres o pistons que poden pujar i baixar segons quina sigui la nota que es vulgui tocar. Es col·loca a la fila del darrera.


TROMPETA: és un instrument aeròfon (de vent metall), molt semblant al fiscorn i al trombó. Està construït amb un tub de metall llarg i cargolat i les notes s'articulen mitjançant els pistons o vàlvules. Te tres pistons i es toquen amb la mà dreta. Dels instruments de metall de la cobla és el més agut. No és típic de la cobla ja que es toca a tot el món. Es col·loca a la fila del darrera.

TROMBÓ: és un instrument aeròfon (de la família de vent-metall). No és exclussiu de les cobles catalanes i es coneix a tot el món. Està format per un llarg tub doblegat i per fer les notes pot utilitzar dos sistemes diferents. Un, amb pistons com la trompeta i l'altre sense pistons. Quan no porta pistons utilitza una vara per poder fer les notes i és el trombonista qui ha de saber a quin lloc ha de posar la vara perquè soni bé.

CONTRABAIX: és l'únic instrument de la cobla que és cordòfon, és a dir, de la família de corda. El seu orígen no és pas català i és tocat arreu del món.
És una part fonamental en les sardanes ja que s'encarrega d'una part molt important a nivell rítmic.
El contrabaix es pot tocar amb arquet o fent pizzicato (és a dir, tocant les cordes directament amb els dits).
Normalment es col·loca entremig de les dues fileres de la cobla. Just a la banda oposada de l'altre instrument que no és de percussió, el tamborí, que també compleix una funció únicament rítmica dins dels instruments de la cobla.

Hi aquesta a sigut una de tantes versions de la cobla i la sardana tan arrelada en el nostre país que es Catalunya.

Muntatge Ramon

Hem contribuït a las crisi?

Els mitjans de comunicació ens parlen contínuament de la gran crisi econòmica que ha irromput en el nostre món. De mica en mica, anem sentint la crisi més a la vora, quan ens assabentem que algun conegut ha quedat sense feina, o que l’empresa li va malament, o que se li fa impossible pagar una hipoteca que ha crescut per sobre de les seves possibilitats.
Si anem més a fons, podem arribar a la conclusió que la situació actual fa molts anys que s’està gestant i que hem assistit a aquesta gestació sense voler prendre consciència de la realitat. Ja fa anys que els habitants dels països rics vivim una abundància insultant, si tenim en compte els nostres germans dels països pobres. Hem gastat el que teníem i el que no teníem, gràcies a les entitats bancàries que ens donaven tot allò que desitjaven, a uns interessos variables que, quan s’han apujat ens han deixat a tots contra les cordes.
Alhora, uns quants eixerits s’han empescat la manera de fer-se immensament rics fent trontollar el sistema econòmic mundial. A hores d’ara, no conec que a cap d’aquests espavilats se’ls hagi condemnat per les seves maniobres o que se’ls hagin fet retornar els diners estafats.
Davant de la situació d’inestabilitat creada, hi ha una visió positiva i esperançadora, i es que aquells que, des de la instauració de l’euro, ens
Han apujat tots els productes necessaris, d’una manera escandalosa, hauran de revisar els preus, si no volen perdre la clientela.


Perquè els clients, això si, hem pres consciència de com ens han estafat i ja no estem disposats a seguir-los el joc. Molts estem disposats a aprendre a viure d’acord amb les nostres possibilitats i a no estirar més el braç que la màniga. I, sobre tot, a abstenir-nos de comprar a preus inflats. Si deixem de consumir a preus abusius, els comerciants no tindran altre remei que posar preus raonables.
Si durant tants anys no haguéssim comprat habitatges, cotxes o aliments a preus desorbitats, malgrat que els bancs ens facilitessin els diners, els comerciants no haurien apujat els preus fins a límits vergonyants. La regulació del mercat depèn de la nostra cura i exigència a l’hora de consumir. Si abans de l’euro un cafè a qualsevol bar valia, a molt estirar, 100 pessetes, com és possible que haguem consentit, d’un dia per l’altre, pagar-ne 166 pel mateix producte? I aquesta regla de tres podem aplicar-la a la totalitat de productes del mercat.


Si aquesta crisi serveix per fer-nos consumidors responsables, sigui benvinguda. Com més siguem els que no estiguem disposats a permetre que abusin de nosaltres i a abstenir-nos de comprar a preus inflats, contemplarem amb joia com els comerciants es posen a to i deixen d’utilitzar la llei de l’embut a l’hora de posar preus als seus productes.
Créixer també significa fer-se càrrec de la responsabilitat que ens pertoca per aconseguir que la nostra societat sigui més justa, més feliç i mes solidaria.
Autora--- Regina Ferrando
Muntatge---- Ramon