dimarts, 23 de desembre del 2008

Festa del Pessebre

La festa del pessebre.Per al grup de treball. la festa comença de bon matí, quan es posa l'olla de brou al foc amb els ingredients que, com cada any, ens proporcionen un grup de comerciants de Vilassar.
Durant el matí es preparà tota l'ambientació nadalenca per el grup de treball que haurà d'emmarcar la celebració que tindrà lloc al vespre.

També es prepara una olla de xocolata per esmorzar tots els voluntaris del grup per mantenir les forces per pogué continuar treballant fins l’ora del dinar.

Al migdia, el grup dina solemnement, amb els ingredients cuinats a l'olla que ha bullit sense parar durant quatre hores ,i com no els torrons, neules i brindant amb cava per celebrar les Festes i que tinguem salut tos plegats.

Quan arriba el vespre comença la part oficial de la festa amb les representacions, el repartiment de brou i la inauguració del pessebre, que com cada any han construït el grup de pessebristes del casal.

Com a cloenda com ja es tradicional es fa el típic refrescs a la sala Bar per tos els assistents ,tot picant es fan els corresponents comentaris sobre tots els actes de la Festa, arribant a la conclusió que tot el que as fa amb amor i desinteressat es positiu i enriquidor.

A continuació trobareu unes fotos il·lustrades de tots els actes de la Festa del Pessebre del Casal de Can Rafart



Començant de bon mati a muntar el Pessebre












Les cuineres encarregades per coure el brou i falta la Berta que estava absent











Fent bullir les olles amb tots els estris per servir el brou a la nit i com no el dinar per tot el grup de treball











La Lola donant els últims tocs a l’olla de la xocolata per servir-la











Tots en fila i la Marta omplint les tasses de xocolata










Preparats per començar a degustar la xocolata amb melindros









La Amàlia amb mol d’aguts i maestria donant l'untim toc al Pessebre








Preparant la taula per començar a d’ecorarla per desprès dinar











Quina taula tan ben preparada i bonica a punt per dinar











Acabant de servir la escudella per començar tots junts a dinar






La escudella en els plats esperant qui siguem tots per començar












Dinant tots plegats amb molte harmonia, simpatia i alegria











Plates de menjar sobrant desprès de dinar deu nido









La Salvadora i la Berta amb molta empenta rentant tots els estris del dinar






Fogueres per ambientar la festa servint també per escalfar a molta gent








Naixement amb figures humanes contemplat pels assistents a la festa












Públic assistent i quitxalla jugant ,fent comentaris i felicitant-se mútuament











Repartint el Brou calent als assistents de la Festa











En Francesc i la Mercè en plena actuació de la obra del teatre






Els artistes de la representació saludant al públic pels seus aplaudiments






El naixement del Pessebre obra dels voluntaris entusiastes del Casal








Els assistents de la Festa gaudint del típic refresc, fen els seus comentaris










La Salvadora i la Berta recollint la palla de tot l'entorn del Pessebre per deixar l'era neta









Amb Francesc recollint restes del foc per deixar l'era com si res avés passat

dimecres, 17 de desembre del 2008

FER CAGAR EL TIÓ


La historia del tió.

El Tió és un tros de tronc d’arbre que s’utilitza per cremar dins la llar. La cerimònia del Tió de Nadal és una romanalla d’un antic culte a un amulet domèstic protector de la família que els nostres avantpassats realitzaven pels volts del solstici d’hivern. Amb les transformacions que el temps imposa i malgrat l’arribada de costums forasters, aquest culte manté la plena vigència en terres catalanes.

Un tronc amb vida.

Aquesta festa familiar destinada als infants més petits es celebra en moltes llars catalanes en dates nadalenques. El ritus comença uns dies abans del 25 de desembre, normalment a partir del dia de la Puríssima (8 de desembre) o a més tardar per Santa Llúcia (13 de desembre), quan es va a cercar la soca d’arbre en un bosc, que es tria panxuda i proveïda d’algun forat natural per a poder-la farcir.
A partir d’aquell dia i fins la nit de Nadal, la mainada té cura d'aquest tronc que un bon dia arriba a casa: li dóna de menjar i beure cada nit i el tapa amb una manta perquè no passi fred. Quan els infants veuen que, matí rera matí, el menjar que han posat al tió desapareix, pensen que aquell tronc s’ha convertit màgicament en un ésser viu. El misteri està servit i aquesta presència màgica que s'està a la cuina o menjador de casa formarà part de la família fins la nit de Nadal.



El caga-tió.

Segons el costum tradicional, la cerimònia pròpiament dita de fer cagar el tió es fa després del sopar de la nit de Nadal, mentre s’espera l’arribada del nou dia i abans d’assistir a les activitats de mitjanit, com la Missa del Gall. Aquesta nit, el tió es col·loca al costat del foc, s’encén i es beneeix mitjançant diferents procediments, sovint ruixant-lo amb vi. Una vegada beneït, els infants s’agrupen al seu voltant armats amb vares de fusta i li engeguen cops de bastó per fer-li rajar les llaminadures mentre entonen diferents cançons.
Una vegada s’ha acabat de cantar la cançó, els infants recullen els regals que el tió els ha deixat. El tió no acostuma a deixar regals voluminosos sinó llaminadures i dolços, torrons i neules per als més petits. En alguns indrets la quitxalla és traslladada a una habitació apart durant uns moments on se’ls entreté de diverses maneres. Tanta és l’emoció per saber que els ha rajat el tió, que molts, abans d’acabar, ja pregunten ansiosos: “Ja ha cagat el tió?”.
La cerimònia es pot repetir tantes vegades com es vulgui fins que el tió ja no té res més per deixar. Una última “cagada” especial, en la que el tronc raja una arengada ben salada o un all, ceba o algun altre element desagradable (com excrements de corder, menjar per a gossos, carbó, etc) és l’encarregada de fer saber als infants que ja no piquin més, doncs el tió ja no pot donar més de si.


Les variacions de la celebració avui.

Amb l’arribada de la modernitat i d’altres personatges i costums forasters que duen regals a la mainada, la tradició del tió ha experimentat alguns canvis importants. En primer lloc, en moltes cases el tronc del tió ja no s’encén. La cerimònia, doncs, ja no té res a veure amb el foc. En moltes cases la llar de foc ha estat substituïda per les modernes estufes i el centre d’atenció i reunió familiars es consagra al voltant de l’aparell de televisió. També hi ha hagut canvis respecte al moment d’executar el ritus del tió: tot i que en molts indrets es segueix estrictament el costum tradicional, en moltes llars la cerimònia la celebren el matí de Nadal, abans o després del dinar, i altres, després de sopar del mateix jorn. També hi ha hagut canvis en quant als regals que porta: tot i que encara avui el tió només caga llepolies, torrons, neules i altres llaminadures per a la mainada, en moltes cases el tió raja diferents tipus de regals de més envergadura (i inclús joguines modernes) en un intent per rivalitzar en generositat amb els Reis Mags d’Orient.
Però el canvi més significatiu i polèmic que ha experimentat el cerimonial del tió en els darrers anys ha estat, sens dubte, el seu trasllat a l’àmbit públic. El costum familiar o de petita comunitat (escola, colla d’amics, etc) ha estat convertit en una celebració a l'aire lliure. Moltes poblacions celebren “cagations populars” en els que una gran soca posada sobre un escenari presideix la plaça major del poble, on la canalla bastoneja i rep un regal a canvi.


Muntatge Ramon

diumenge, 7 de desembre del 2008

Com prevenir els excessos nadalencs?

Ajustem la nostre dieta, contem calories i fins i tot ens sotmetem a règims estrictes al llarg de tot l’any. I quan arriba el Nadal llencem per la broda tant esforç . 365 dies de sacrifici són molts si tenim en compte que els copiosos i hipercalòrics menjars nadalencs podem fer-nos engreixar fins a 4 quilos! en menys d’una setmana.

No cal desesperar-se. Podem evitar aquest augment de pes innecessari seguint unes quantes mesures.

Comença a menjar sense gana. Si abans del menjar de Nadal ens prenem un parell de peces de fruita i bevem aigua estarem parcialment saciats i menjarem amb menys ànsia, amb la qual cosa la ingesta total de calories serà menor.
Si ets tu qui prepara el menjar, no piquis mentre cuines. Un truc és preparar-se una safata amb aperitius “light” per a evitar la temptació


Si els entrants son mol grassos en el menú , pots preparar segons plats a la planxa
Consumeix begudes sense alcohol és molt calòric i puja el nivell de glucosa en sang.
Algunes opcions són les clares i tints d’estiu (cervesa o vi amb gasosa o llimonada)


Davant la gran varietat de segons plats et recomanem que et decantis pel gall dindi o el conill. Les seves carns tenen menys greix i menys calories que les de porc, godall, be .etc

Els peixos i mariscs són ideals per a confeccionar un menú equilibrat i lleuger. No obstant això, no convé abusar d’aquests últims si es pateix àcid úric. .
Menja racions moderades.


Tria postres lleugeres i saludables. A mes dels raïms, que aporten fibra, potassi i antioxidants, pots optar per altres fruites com la pinya, rica en vitamina C , fibra i potassi, o la poma, que destaca pel seu contingut en fibra soluble, un element que afavoreix el moviment intestinal.
Si no et pots reprimir amb els torrons, massapans i mantegades, amb uns pocs trossos hauràs complert perfectament amb el menú nadalenc.


Les infusions (camamilla, farigola, menta i anís) ajuden a fer la digestió i a combatre les flatulències, preferentment aquesta última. Si ja t’has passat en un menjar o sopar, torna a la rutina lo abans possible sense saltar-te menjars. Saltar-se menjars pera compensar l’excés calòric estan perjudicial com seguir menjant en excés. D’aquesta manera es contribueix al desordre alimentari i fas més difícil tornar a la normalitat quan a hàbits alimentaris saludables es refereix.

Imposa’t dies de restricció abans i desprès de les dates més assenyalades, menjant menys de l’habitual . Si ho fas, el balanç global serà més equilibrat al final de les festes.
No et fiquis al llit de seguida desprès de sopar. Han de transcórrer almenys un parell d’hores fins al moment d’anar-se al llit per a evitar el reflux d’aliments i àcid des de l’estómac

Felices festes de Nadal i bon Any,tinguem tots
Muntatge Ramon